dilluns, 27 de maig del 2019

X Concurs Literari de Les Preses

Felicitats Martina pel premi obtingut en la convocatòria del X Concurs de relat Curt de Les Preses!




Si en tens ganes pots llegir el seu relat:





SOC LLIURE


L’aigua de la platja acaricia els meus peus de pell bruna, el vent em xiula a les orelles i el meu cabell llarg i llis voleia seguint el moviment de la sorra. Sé que soc lliure, lliure de veritat, sé que s’han acabat les barreres i les desigualtats, corro i volo per sobre les onades i sé que començo una nova vida. Una vida com cal, la que em mereixo.

Durant tretze anys havia viscut a l’infern. En un infern vermell i poderós, que em feia viure amb ràbia i por durant cada dia de la meva vida. Des que m’aixecava fins que me n’anava a dormir, m’envaïa i m’anava consumint poc a poc. Era com una força que em tornava dèbil i petita i que no em deixava treure el poder i la força que sempre he portat a dins.

Sé que tot s’ha acabat però sempre el recordaré. Recordaré la seva mirada, plena de fúria i els seus ulls plens de ràbia i també els seus crits. Uns crits que només escopien culpa, i injustícies. Els seus forts cops de puny empenyien el meu petit cos amb força. Les seves esbatussades, i jo, intentant aixecar-me amb les poques forces que em quedaven, desitjant que no tornés a passar un altre cop.

Però per molt que ho desitgés, mai era així. Sempre tornaven aquells crits i aquelles bufetades fins a deixar-me estirada  sobre el parquet llis de casa, sense ni un gram de força més. Caiguda al terra, encara tenia l'esperança que algun dia tot acabaria, que tot tornaria a ser com abans.

Ara l’aigua de la platja acaricia els meus peus de pell bruna. Visc en pau.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada