ÉS CASA MEVA
Eren quarts de deu del matí d’un
divendres qualsevol del mes d’agost. Jo ja estava desperta i feia estona que
remenava per la cuina preparant un bon
esmorzar. Els meus pares encara dormien, la nit anterior havien anat tard al
llit perquè s’havien quedat al menjador parlant, tot preocupats de temes que jo desconeixia. Ja
tenia la taula parada i les torrades acabaven de sortir de la torradora, ben
rossetes i calentes.