Aquesta és la poesia:
El despertador m’ha trencat
un somni
es veu
nevar,
flocs de
neu
que cauen
del més enllà.
És l’hivern
l’estació
més freda,
l’alegria
dels petits
tant si
plou como si gela.
Quan a fora
es veu nevar,
a casa que
bé s’està!
Quan la neu
tapa el carrer,
vora el foc
s’hi està bé.
Sobre el
cap un gran barret,
els ullets
dues pedretes,
per botons
té dos carbons,
i per
braços branquillons.
El sol
brilla dalt del cel
de manera
imponent,
i el ninot
que avui he fet
poc a poc
es va desfent.
Ring,
Ring...
quin soroll!
La llum
entra pel balcó,
se n’ha
anat la foscor.
Quin somni
tan bonic,
He tingut
aquesta nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada