TERESA
M’expliquen que les coses passen perquè han de passar,
que a vegades no ens agraden, però d’altres donem gràcies pel fet d’haver-ho
viscut.
M’expliquen que del passat se’n pot aprendre molt, però
que equivocar-se és de valents.
També m’expliquen que el meu nom el dec a una gran dona,
i que aquestes paraules les han après d’ella.
Teresa, així és com m’expliquen que es deia la meva
besàvia. Una dona en l’anonimat, una dona que va viure una època difícil de
passar, però per sobre de tot una gran dona.
M’expliquen que el lila era el seu color preferit, potser
perquè va viure en una època on tot tenia un color gris.
M’expliquen que les seves mans eren fortes, capaces
d’aguantar el caliu del foc sense queixar-se, però també tendres fins el punt
de crear vestits o menjars quasi inexplicables aleshores. Em diuen que el
coratge era el seu altre nom, perquè sola, i amb quatre criatures en una època
de guerra, va fer possible que el somriure sempre fos a les seves cares.
Però em diuen que sobretot era única, perquè tot i essent
analfabeta, va ser capaç d’escriure’s durant més de trenta anys amb antics
refugiats només perquè el seu cor li ho
manava.
Teresa, aquest és també el meu nom, i el porto amb molta
il·lusió per tot el que significa, però sobretot pel que m’ha ensenyat.
Gràcies Teresa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada