diumenge, 25 de maig de 2014

Relat GUANYADOR del Concurs de les Preses, en la categoria de 12 a 16 anys.

Aquí el tens!

TERESA
M’expliquen que les coses passen perquè han de passar, que a vegades no ens agraden, però d’altres donem gràcies pel fet d’haver-ho viscut.
M’expliquen que es pot pensar amb el futur, però no per això hem de deixar de viure el present.
M’expliquen que del passat se’n pot aprendre molt, però que equivocar-se és de valents.
També m’expliquen que el meu nom el dec a una gran dona, i que aquestes paraules les han après d’ella.
Teresa, així és com m’expliquen que es deia la meva besàvia. Una dona en l’anonimat, una dona que va viure una època difícil de passar, però per sobre de tot una gran dona.
M’expliquen que el lila era el seu color preferit, potser perquè va viure en una època on tot tenia un color gris.
M’expliquen que les seves mans eren fortes, capaces d’aguantar el caliu del foc sense queixar-se, però també tendres fins el punt de crear vestits o menjars quasi inexplicables aleshores. Em diuen que el coratge era el seu altre nom, perquè sola, i amb quatre criatures en una època de guerra, va fer possible que el somriure sempre fos a les seves cares.
Però em diuen que sobretot era única, perquè tot i essent analfabeta, va ser capaç d’escriure’s durant més de trenta anys amb antics refugiats només perquè el seu  cor li ho manava.
Teresa, aquest és també el meu nom, i el porto amb molta il·lusió per tot el que significa, però sobretot pel que m’ha ensenyat.
Gràcies Teresa!

Teia Vallés
1r d'ESO 

Cap comentari:

Publica un comentari