dimarts, 24 de novembre de 2020

En JAUME ESPADALÉ i en JOSEP OLIVERAS ens fan una XERRADA d'ESCRIPTURA i LECTURA


Els alumnes del Club de Lectura de 2n, 3r i 4t de Secundària hem assistit a una xerrada amb l'autor olotí Jaume Espadalé i l'Editor Josep Oliveras.

En Juame és un autor novell d'Olot, podríem dir que és autor de Km0. Ha publicat dues novel·les, "La màgia del mirall" i "El viatger del món mirall" que pertanyen a una trilogia. Actualment està treballant en la tercera novel·la que tancarà aquesta trilogia i ens resoldrà l'enigma d'aquest món màgic dels miralls.

En Josep és editor, la seva editorial "Edicions Oliveras" està ubicada a Sant Joan les Fonts. És una editorial amb solera, en Josep mostra bon mestratge en editar i un bon ull per descobrir talents.

La xerrada que ens han ofert, ha estat més que interessant. Nosaltres ens quedem amb aquestes paraules:

- La visita a l'escola d'una escriptora em va fer adonar com m'agradava escriure. Fins i tot escrivia a classe, en comptes d'escoltar al profe!

- Escriure sempre amb amor amb ganes i amb motivació.

- Vaig fer-ho al revés, primer un guió per cinema i del guió en surt la primera novel·la de la trilogia.

- Tot i ser d'aquesta generació, la generació de les pantalles, us animo a deixar-les. Deixeu el mòbil i agafeu un bon llibre, submergiu-vos en la seva lectura, deixeu-vos endur per la seva màgia.

- Llegir i escriure ens desperta la ment. Amb aquestes dues accions fem un aprenentatge significatiu, un aprennetatge de veritat per a tota la vida.

- Els llibres ens superen. La nostra vida és efímera i la dels llibres gairebé eterna. 

En Jaume va acabar la xerrada amb un repte:

"Us animo escriure, agafeu un paper, un foli, un doc ... i escriviu. Escrivui tot allò que us vingui al cap sobre un determinat tema, objecte, idea... i m'ho feu arribar juntament amb dubtes que us hagi generat la xerrada. Us respondre a tots."

Jaume t'agafem la paraula i t'ho fem arribar a través d'aquest blog.

 







38 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies per la vostra xerrada. Ha estat un plaer compartir l'estona amb tots vosaltres.

    Carrie

    ResponSuprimeix
  2. He trobat molt interessant la xerrada i a mi que m'agrada escriure crec que m’ha servit. He trobat molt interessant el que ha dit en Jaume. El que vull destacar és que ha dit que em de ser conscients de que els lectors no són al nostre cap i que em de ser clars alhora d’explicar les coses.
    Una pregunta que m’agradaria fer-te és si sempre tens clar tot el que passara als teus llibres o escrius sobre la marxa.
    Moltes gràcies per la xerrada!

    Ona Oliveda

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Ona, en un principi escric tenint clar el fil, però un cop dones vida als personatges et sorprèn que, a dins del teu cap, decideixen més ells que tu. Per dir-ho d'una altra manera, acaben tenint vida pròpia. Els has de conèixer i llavors sabràs com reaccionaràn en cada situació que es trobin. Em faria molta gràcia llegir alguna cosa teva, t'animo a seguir, t'animo a somiar, t'animo a publicar (sigui a través d'una xarxa social o com sigui) i t'asseguro que, si arriba a les meves mans (ja parlaré amb la Carrie) ho llegiré ;)

      Suprimeix
  3. Bones a tothom!

    En venia de gust escriure, i he seguit els consells d'en Jaume. Una idea i aquí teniu el copmençament d'un relat que desenvoluparé per un concurs de relats curts.
    Ja us diré com ha anat!

    GUUANYAR VIDES


    Sortia més tard que mai de l’hospital, el que havia de ser una intervenció rutinària s’havia convertit en una intervenció de vida o mort, quan la pacient va patir un infart a mig fer. Una vegada més estava satisfeta, havia anat tot bé, havia aconseguit salvar-li la vida. Més ben dit, tot l’equip de quiròfan havia aconseguit amb èxit salvar una vida més.
    Una vida més, una vida més... com sempre aquestes paraules esdevenien música divina dins al seu cap. Aquesta era la seva feina, guanyar vides a la mort, prendre-les de les seves mans. En el moment en que la Mort ja es veia victoriosa per emportar-se’n algú més cap a l’eternitat, ella lluitava i lluitava perquè no fos així i tenia èxit.
    Quan entrava a quiròfan la pressentia, sabia que la tenia allà, vigilant-la, voraç com una bèstia afamada d’esperits, tenia clar que si cometia el més mínim error, se li emportaria la vida...

    (Continuarà)

    ResponSuprimeix
  4. Hola, Jaume i Josep,
    a mi la xerrada em va agradar molt, ja que ho vau explicar molt bé. Em va agradar molt que comentessis que a vegades en lloc d'escoltar a la professora, escrivies a classe.

    A mi igual que la Carrie em bé molt de gust escriure, aquest és el meu petit relat, que continuaré en algun text per la classe de la Carrie.

    Un altre dia, sense ganes de viure, per ella tot era una merda. Vivia en una casa força gran per la classe de vida que tenien ella i la seva família, però tot en aquella casa estava mal col·locat, tot era un desordre, i això sempre provocava baralles. La seva mare la pagava quan ella no feia les coses prou bé, sempre cridava, sempre tenia raó. I un fet recent en la seva vida la va fer tenir encara menys ganes de viure, la mare havia fet fora a la seva germana, ella l'estimava moltíssim, era el seu suport sempre. Ja no volia viure, però hi havia dues coses que la mantenien en vida, el seu millor amic, el que sempre li deia tot sense embuts, era l'únic que l'entenia sempre i impedia que ella fes coses que li apagaria la vida. L'altra cosa era la música, el seu grup preferit, desitjava conèixer el seu grup preferit en persona, però hauria de treballar més per poder fer això. Va girar el cap i va sortir per la porta, no hi havia ningú, i la va fer pensar, va dir prou. Va agafar les seves coses essencials i va marxar. Va anar cap a casa el seu amic, era més gran que ella, va trucar al timbre i ell la va obrir...
    (Continuarà)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Jana, aviam, això de l'escriure en hores de classe... em van renyar molt eh! jaja Millor busqueu un altre moment perquè el que us expliquen a classe, TOT, té una sortida creativa en el futur. Jo pensava "perquè em servirà això?" i no creia que em servís per a res, però més endavant vas trobant els motius i et sorprens a tu mateix si te'n recordes.
      Llavors en el tema del text... no me la matis!! jaja Quan ha sortit de casa m'has fet patir i ara no ´se què farà amb el seu amic, potser anar a buscar al seu grup de música per trobar un motiu per tirar endavant? Està clar que aquesta noia pateix molt, però estic segur que, decideixi el que decideixi, trobarà motius per seguir vivint (sempre n'hi ha, després d'una tempesta, per molt llarga que sigui, surt el sol).
      S'intueix, però, amb aquesta història, un viatge renovador... està molt guai, segueix per aquí!

      Suprimeix
    2. Hola Joana, si t'agrada escriure està molt bé que ho continuïs fent. És vocacional i si és així ésquant surt bé. El teu text està molt bé continua així! !!

      Suprimeix
  5. La xerrada m'ha agradat molt va ser molt interessant i vaig aprendre moltes coses noves. Hem va semblar curiós que primer fes el guió per una pel·lícula i després que fes al llibre, ja que normalment és el revés.

    Va arribar un dia que estava cansada que sempre els homes m'haguessin de dir el que havia de fer. Vaig plegar de moltes feines només perquè estava tipa que els homes hem diguessin tot el que havia de fer. Així que un dia em vaig rendir vaig veure que no hi havia quasi cap feina que una dona manes, així que un dia vaig agafar i vaig crear la meva pròpia feina.
    Uns mesos més tard quan ja estava tot preparat que és puguis obrir. Va arribar el gran dia de l'obertura on moltes dones em van animar, els homes tot el contrari només em deien que deixes de fer-ho, que no funcionaria, que no tindria èxit. Em van fer enfadar tant que el final no només vaig crear aquella feina sinó que també ho vaig fer perquè els homes veiessin que les dones també podíem.
    Aquell dia quan vaig obrir totes les dones van voler entrar, en pocs dies ja tenia moltes treballadores i pel que semblava els hi agradava.
    Aquell dia em vaig sentir orgullosa de mi.

    Júlia Coll

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Júlia. I tant que sí, una dona és capaç de fer el que fan els homes i més. Teniu molt de poder i ho heu de demostrar! Està bé el tema, molt actual i m'has deixat amb ganes de saber de què va obrir el negoci, suposo que t'hi faltava el (Continuarà...) jeje
      En quant a l'escriptura, pos émfasis en la puntuació. Vull dir: un cop acabis d'escriure un text atura't, respira profund i concentra't. Llavors rellegeix-lo i vés modificant els punts i les comes tal com et vingui en la respiració i comprensió. Jo no et parlaré de CD i aquestes coses (ja la Carrie ho farà^^), jo et parlaré de l'expressió, un altre punt de vista que potser t'ajudarà. Les comes et permeten respirar, sino tindries problemes per llegir en veu alta, i els punts separen conceptes (per exemple, segona frase: "em diguessin tot el que havia de fer, -aquí hi va una coma perquè són com dos frases molt unides- així que un dia em vaig rendir. -i aquí un punt, una pausa "dramàtica" per marcar més al lector-). Les pauses dramàtiques el que fan és impactar més al lector, marcar-lo més amb el que es diu. Hi ha molts recursos de puntuació que marquen més que una frase (indirectes i coses per l'estil).
      Molt guai, treballa-ho una mica més i no deixis mai de lluitar! Tots som iguals i tots tenim els mateixos drets.

      Suprimeix
  6. La xarrada m'ha agradat. Va ser interessant i vaig aprendre molt sobre l'edició dels llibres...
    Vaig haver de fer una narrativa per un concurs i vaig començar així:
    -Escolteu, estic tip d'estar des de 1953, fa 67 anys, aquí llegint. Abans estàvem en un racó del Firal, ara estem més ben situats, però vull veure què fan els nens d'Olot.
    Voleu venir? us ho dic a vosaltres dos, els que juntament amb mi formeu part d'aquesta estàtua d'en Miquel Blay.
    Quan Ell ens va esculpir eren altres temps, calia potenciar la lectura, però ara....
    A més crec que formàvem part d'una gran escultura, d'un país lluny d'aquí dedicat a un senyor que volia que tots els nens i nenes tinguessin l'escola gratuïta.
    No voleu venir? Doncs me'n vaig sol. No crec que em trobin a faltar per una estona.
    Anna Piella

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt original Anna! Fa gràcia, ara voldria saber què fa l'estàtua... fa una volta fins a la Plaça clarà per observar als nens de l'Escola Pia? Es queda a la font? Potser va d'escola en escola per veure com estudieu? Curiós i divertit a la vegada, tens molta imaginació, deixa-la volar i segueix escrivint! No sé si vas guanyar o no, ja que guanyar un concurs d'escriptura no és tan fàcil com sembla... has d'aconseguir una bona història, una bona trama i acabar-la amb un gir, un canvi sobtat que deixi al lector bocabadat. Aquest és el truquillo ;)
      Segueix imaginant i segueix creant!

      Suprimeix
  7. Bones,
    Em va agradar molt la xarada i vaig aprendre moltes coses noves, va ser molt interessant saber quin procés fa al llibre des que està amb blanc fins que és publicat.

    En un bosc encantat de l'entorn de Besalú, a l'edat mitjana, hi havia una bruixa molt bona. Que curava a la gent. Era alta, rossa i amb els ulls blaus, tal com abans s'havia de ser per poder ser una dona guapa i atractiva. Es deia Enriqueta de cal Cavaller. Venia d'una família pobra, no tenien terres, tenien una casa vella i atrotinada i un ramat de quatre ovelles velles. Ella va pensar que si curava a la gent, a canvi d'alguna cosa, en trauria algun benefici.
    Continuarà......

    Aina Puigdemont Gubern

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Aina, amb això del bosc encantat m'has guanyat! jeje M'encanten les històries de màgia, sers místics i de bruixes i bruixots! El que passa és que aquesta bruixa se la juga una mica: a l'edat mitjana hi havia la caça de bruixes. Ella potser tenia la intenció d'aprofitar aquest do de la màgia per sortir de la pobresa, però amb la caça de bruixes i la por que tenien a l'edat mitjana amb la bruixeria no era una decisió gaire prudent.
      Pinta molt bé la cosa, té molt de suc... exprimeix-lo!

      Suprimeix
  8. Hola, Jaume,
    A mi personalment em va agradar molt la xarada de l'altre dia, amb totes les anècdotes i explicacions. Jo no faré cap redacció perquè no està fet per mi i tampoc ho gaudeixo molt fent-ho. Però t'agraeixo que ens fessis la xarada i que continuïs escrivint llibres perquè els amants de la lectura ho apreciem molt.
    Moltes gràcies,
    Martí

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Martí! Aviam, això del "no està fet per mi" treu-t'ho del cap. Ets capaç del que sigui, només es necessita temps i dedicació. Ja veuràs, no et dic que agafis un boli i una llibreta si no ho gaudeixes, el que sí que et dic és que ets capaç de fer coses inimaginables, només ho has de creure i has de lluitar per assolir els objectius que et marquis i més enllà. (Com deia en Buzzlighgear de Toy Story: hasta el infinito y más allá!)
      Anims Martí, que mai t'aturin!

      Suprimeix
  9. Hola,
    La xerrada em va agradar molt i em va ajudar a valorar més els llibres i inspirar-me.
    El text no el tinc però aquest cap de setmana el reescriure-e
    Gràcies,
    Arnau Planàs

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Arnau, doncs molt guai que t'inspiréssim! Ara canya aquí! Jo ja et dic, a vegades el temps i les circumstàncies no et permeten escriure el que vols quan vols, però si t'acostumes a anar escrivint i, a més, t'agrada, veuras que al final és fins i tot terapèutic (estaras estressat, cansat, fastiguejat i no sabras perquè, llavors, un dia, agafaras un boli i un paper i escriuras... fins a altes hores de la nit descobrint que ho necessitaves). Si et passa això i n'ets conscient descobriras en què es basa el secret més ben guardat de l'escriptor.

      Suprimeix
  10. Hola,
    La xerrada va ser molt interessant, em va agradar molt. El que em va semblar més curiós és que primer escrivissis el guió i posteriorment el llibre.
    Aquí està el meu tros de text:
    Li faltava saltar les quatre pedres que el portarien fins al seu refugi actual. Quatre pedres, les quatre pedres més perilloses de tot el camí. Quatre pedres punxegudes i relliscoses, les mateixes quatre pedres que havia saltat centenars, per no dir milers, de cops enrere.
    Però aquest cop era diferent, aquestes quatre pedres de sota el pont de Besalú, el seu estimat poble, el poble que l'havia vist créixer i convertir-se en el sense sostre que era ara, eren diferents.
    Mar Sayol

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

      Suprimeix
    2. Hola Mar, torno a escriure el comentari i hi afegeixo un detallet que m'han fet veure per casa (els estem llegint tots).
      Aviam... diferents? Ui, ara m'has enganxat aquí! Diferents eh? Això és perquè algú les havia mogut, oi? Si algú les havia mogut... algú havia accedit al refugi! Ui, el protagonista està fotut. Què farà? Anirà a veure qui o què hi ha al refugi? Fugirà ràpid i buscarà un altre refugi?
      Una altra possibilitat també... és la màgia! Són màgiques aquestes pedres? L'aigua de sota el pont de Besalú és màgica? O és el pont el que és màgic?
      Ostres, continua aquesta història que té molta intriga!

      Suprimeix
  11. Hola a tots,
    A mi més que escriure m'agrada més llegir i amb aquesta xerrada tant interessant vaig poder agafar alguns consells d'en Jaume, com per exemple que els llibres ens obren a un altre món. I m'agradaria fer-te una pregunta, que és si a partir de tenir el primer llibre fet ja vas tenir les ganes de fer el segon o preferies esperar.
    MOLTES GRÀCIES PER LA XERRADA!!!
    Pau Verdaguer

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Pau, doncs sincerament el primer acabava tal qual, de la forma que acaba (t'animo a que te'l llegeixis i ho vegis). Sí que després s'obria un món de possibilitats, però volia que fos el pròpi lector el que s'imaginés el que volgués. Tot i això, vaig rebre moltes crítiques sobre el final, totes bones, però dient que volien saber què hi havia més enllà... no vull fer "spoilers" jeje. Ja et dic, però, que els finals dels dos llibres tenen el seu significat. Un llibre obre una mica, de la mateixa forma que un món màgic, la meva "sortida d'armari" en el que a l'escriptura es refereix. El donar-se a conèixer i saludar a la gent figuradament parlant. L'altre s'inicia i s'acaba amb la mateixa paraula, quelcom que sempre he tingut i sempre tindré amb els meus mons. Vull que vegin la llum i que hi pogueu accedir d'una manera o altra. Quan els llegeixis ho entendràs ;)
      Segueix llegint i gràcies a tu per ser-hi i escoltar-nos!

      Suprimeix
  12. Hola a tots i en especial a en Jaume!
    Moltes gràcies per la xerrada i per ensenyar-nos l'altra part d'un llibre i de la lectura.

    Seguint els teus consells, ja que m'agrada escriure i estic intentant millorar, he decidit fer un petit text inspirat en la natura, a la dependència que tinc per ella, i a les coses que s'hi amaguen.

    Aquí us el deixo:

    Sempre he sentit una forta atracció per la natura, postes de sol al mar, sentint el crit dels qui ja no poden al trencar.se les ones, les pessigolles d'aquells qui encara riuen a la sorra, i la brisa dels qui no senten malgrat la tempesta que arrosseguen. Són coses que em transporten a moments molt bonics, amb els de sempre, els que ja no més i els que per sobre de tot. Em transporten a les reconstruccions i els edificis que encara creixen dins meu, i així, amb un obrir i tancar d'ulls, em recorden que tots som papallones que lluiten contra oceans salvatges acabats en calma de mar. Som papallones que comencen del no res i acaben volant molt alt, molt lluny, molt lliures i molt de nosaltres mateixos. Perquè si, salvatge o humil, realista o somiador, tots tenim guerres contra un mateix.
    MB


    Marta Bach

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Marta, ostres, és molt maco! Veig que la naturalesa et fa pensar molt... suposo que si vas al bosc i tens un boli i un paper no pots parar d'escriure ^^
      T'he de felicitar perquè és molt bonic i realista. Has aconseguit explicar-nos moltes coses de formes inpensables, descrivint la naturalesa d'una forma que captes com poques persones poden fer-ho.
      Segueix escrivint, no ho deixis mai!

      Suprimeix
  13. Hola a tothom, em va agradar molta la xerrada, ja que vaig trobar interessant la manera de pensar d'en Jaume. Em va agradar el què pensava sobre les novel·les i l'escriptura en general d'avui en dia. I és que poc a poc deixem d'apreciar l'art d'escriure i de llegir. També em va agradar el seu consell, que escrivíssim una mica quan tinguéssim temps, i això he fet. La veritat és que escriure no és un dels meus talents, però escriure sobre els sentiments de cadascú ho pot fer tothom, i penso que està bé.
    Moltes gràcies per la xerrada Jaume!

    Iona Pujol

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Iona, escriure, com he dit a algun dels teus companys, és terapèutic. Si amb alguna situació et sobrepassen els sentiments i agafes un boli i un paper, pots desfogar-te i sentir-te millor i no només això, sino que pots llegir el que has escrit i veure el que sents d'una forma objectiva, més crítica. Va molt bé per posar en ordre les coses i a vegades les prioritats.
      Amb el que dius, també, m'has recordat una frase que he sentit moltes vegades al llarg de la meva vida i que m'han fet esforçar encara més en els meus objectius: la pràctica fa al mestre. Segueix escrivint, no ho deixis mai i ja veuràs com quelcom que pensaves que no dominaves o que no és un dels teus talents acaba essent la teva major virtut. Tot i això, amb el que ens dius al comentari he pogut copsar que t'expresses molt bé de forma escrita, per tant potser tens un talent que passa inadvertit per tu mateixa ^^
      Crec que per tu, si escrius el que sents, si no ho és ara ja, acabarà essent una necessitat fonamental el plasmar els teus sentiments en un paper, tant com el menjar, el beure o el respirar. Per tant, si algun dia te n'oblides i per falta de temps no escrius. Si llavors de cop passes una mala època i no saps perquè... repren l'escriptura. Ho veuràs tot molt més clar!

      Suprimeix
  14. Hola a tothom, la xerrada va ser molt interesant i molt productiva. La manera de pensar d'en Jaume. També vaig pensar que el llibre i la seva manera d'escriure és molt interesant. A mi sincerament m'agrada escriure però no mi dedicaria perquè no sóc molt brillant!

    Gràcies per la xerrada!!

    Marina Bastian

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Martina! Tot és començar. A vegades tenim talents per descobrir. A vegades ni nosaltres coneixem els nostres límits ni les nostres millors habilitats. Pensa, per altra banda i anant a una altra "matèria", que la majoria dels BRILLANTS descobridors de la humanitat han fet els seus descobriments a través d'un error, d'un "misto" que se'n diu. I és que a vegades busques una cosa i en trobes una altra (quantes vegades has buscat una cosa, no l'has trobat i, al cap d'un temps, sense buscar-la, la trobes a davant dels nassos). Això sembla que no tingui res a veure, però el que vull que tinguis present amb aquesta explicació és que a vegades les coses venen sense buscar-ho, sense esperar-ho, mentre en busques una altra. És la nostra tasca atrapar-ho a temps! I una altre cosa és que TOTS som brillants a la nostra manera, TOTS som diferents l'un de l'altre i TOTS podem menjar-nos el món d'una forma o altre. Tan sols ens ho hem de proposar i lluitar.
      T'animo, doncs, a pensar una mica en què és el que més t'agrada, què et fa sentir millor quan ho fas i a llençar-t'hi de caps i esforçar-t'hi amb totes les teves forces. Tard o d'hora descobriràs, doncs, que amb això ets brillant!

      Suprimeix
    2. Això no es pot dir. És l'editor que ho diuen. Però has de pensar que mai ningú està content en el que escriu. És normal.

      Suprimeix
    3. Marina mai un mateix sap si és brillant o no. Normalment a ningú li agrada el que escriu ja que pensa que ho podria fer millor i això és el sentit de la superació.

      Suprimeix